A les megaciutats xineses, el caos urbà exigeix sempre córrer més ràpid que la vida. Tot passa massa de pressa, i la ciutat sembla empenyer-te un pas endavant, com si el cos volgués arribar abans que l’ànima.

Fent aquesta col·lecció, em sentia com una càmera de trànsit: només podia capturar línies, no persones. El món es desfeia en traços horitzontals; no hi havia figures, només velocitat. Aquest n’és el rastre.

T’has quedat amb ganes de més? Dona un cop d’ull a aquestes col·leccions i continua recorrent el món amb la mirada.

No en tens prou?