Aquesta col·lecció neix a l’interior d’un Hyundai, un dia d’estiu de 2025, mentre creuàvem Corea en cotxe a la recerca de la seva essència més rural. No us enganyaré: després de més de dos mesos vivint al país, els meus dies havien estat una successió de formigó, llums LED i asfalt. Començava a témer que aquella Corea tradicional que m’imaginava ja s’hagués evaporat del tot sota el pes d’una modernització accelerada.

Però, de sobte, tot va canviar. Els tons grisos i foscos de la ciutat van donar pas al verd i al daurat dels camps d’arròs, que brillaven vius sota el sol. Ens vam aturar gairebé per instint, sorpresos per la bellesa d’aquell paisatge. Semblava que el temps s’hi hagués aturat: els pagesos continuaven treballant amb les mans com a única eina, els grills substituïen l’orquestra de botzines que governava la ciutat, i la brisa tenia aquella frescor que només sents quan ets lluny del soroll del món.

“Com podia ser que una estampa així existís a tan sols uns quilòmetres de Seül, una de les metròpolis més modernes i massificades del planeta?”

L’escena més poètica, i la que inspira aquesta col·lecció, però, va arribar al final, quan ja marxàvem. Amb el skyline de la ciutat dibuixant-se a l’horitzó, vaig mirar un últim cop pel retrovisor. Allà, al petit mirall, un home continuava treballant la terra amb dedicació, com si fos una finestra a un altre temps. El cotxe —com el temps— avançava impassible en direcció als gratacels, al futur, mentre la figura quedava cada vegada més enrere, més petita, més llunyana, més fràgil. Com el passat.

En aquell últim reflex dins del Hyundai vam poder veure una Corea que, a poc a poc, s’esvaeix; un passat que encara resisteix, però que cada dia queda una mica més enrere. Em va semblar una escena poderosa, una metàfora magnífica. D’aquí neix aquesta col·lecció.

T’has quedat amb ganes de més? Dona un cop d’ull a aquestes col·leccions i continua recorrent el món amb la mirada.

No en tens prou?