A la riba del riu Huangpu, l’icònic skyline de Shanghái s’alça, intimidant, com una muralla de formigó i vidre. Un bosc dens de torres i gratacels que s’estén fins a l’horitzó: una silueta que t’atrapa, t’ofega i et fa sentir petit.

Tot i això, mentre els edificis imposen la seva presència i reclamen admiració, als seus peus la vida continua amb una normalitat sorprenent. Al passeig, la gent fa el de sempre: camina, espera, conversa, observa. Escenes quotidianes i senzilles; fragments de normalitat que sovint queden eclipsats en un espai on les llums i les façanes acostumen a acaparar tota l’atenció —on es venera la grandiositat, l’ostentació i el vertigen.

Aquesta sèrie és un recull del que passa darrere les càmeres i els flaixos del Bund: una col·lecció d’instants que no destaquen per la majestuositat ni per la singularitat, sinó precisament per la seva naturalitat. Una quotidianitat capaç de robar el protagonisme —encara que només sigui per un instant — als titans de formigó.

T’has quedat amb ganes de més? Dona un cop d’ull a aquestes col·leccions i continua recorrent el món amb la mirada.

No en tens prou?